Joan Sallarès
"Els aprenents d'oficis -tallers i obradors- sofrien d'amargures semblants a les dels dependents: entraven a ensinistrar-se sense guanyar res, o poca cosa, fins a no ésser anyers; menjaven el que fos -i sempre separats-, a casa de l'amo, i les tardes dels diumenges eren ben seves: cada set dies, mig de llibertat! L'aprendre un ofici era molt llarg i, per al cas, no podia acudir-se a professors industrials ni a escoles; els obrers en categoria d'experts es sentien gelosos de les pràctiques i secrets de l'ofici, i si l'aprenent no tenia la sort de trobar-ne un de comprensiu o de bona fe, no li tocava sinó veure d'espiar i practicar-se en el que els altres feien. En molts dels tallers figurava un habitatge destinat a dormitori dels aprenents, i que sovint no era sinó un mig magatzem; en ésser hora de dormir, algú tancava la porta amb pany i clau i ells restarien allà dins fins arribar l'hora de tornar-se a posar a la feina. Tanta d'estreta captivitat creà el deliri d'alliberar-se, i per poc que la disposició dels dormitoris permetés algun contacte amb el carrer, els aprenents s'hi despenjaven valent-se d'un llibant, i aleshores mesurat el temps i vigilant de no ésser vistos, anaven on més els abellia. El retorn al cau, el practicarien per l'artifici d'issament." (p. 65)